Tria l'informe:

PRESENTACIÓ

Per fortuna, el poemari d'Ausiàs March compta amb més d'un treball de despullament lèxic (Flam 1962 [1990], Hauf 1983, Lara 2000, Santanach/Torruella 2005), per bé que cadascun d'aquests respon a criteris, objectius i metodologies no sempre totalment coincidents. Sense perjudici d'això, he cregut oportú oferir aquesta nova proposta de concordances lematitzades de consulta lliure on line, fetes des de la Universitat d'Alacant (Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, IIFV), amb el desig que contribuïsquen a completar les aportacions anteriors o, si més no, a facilitar a l'usuari la consulta d'aspectes relacionats amb el lèxic del gran poeta valencià, sense haver de recórrer a altres productes bibliogràfics o digitals.

El moll primigeni d'aquestes concordances és el fruit d'un projecte de recerca, desenvolupat al llarg de 2003 i 2004 per Víctor Cremades Navarro i Josep Lluís Garcia Cazorla, en el marc d'un conveni de col·laboració entre la Universitat d'Alacant (IIFV) i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquest projecte, alhora, era complementari d'un altre, el Diccionario de las poesías de Ausiàs March, finançat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología (BFF2002-01254), que es portà a terme durant els anys 2003, 2004 i 2005, al si del mateix Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, sota la direcció de qui signa aquestes pàgines. 1 El treball dut a terme per Cremades Navarro i Garcia Cazorla restà inconclús a causa de la desvinculació de tots dos de la Universitat d'Alacant per haver assolit la condició de professors d'ensenyament mitjà. De comú acord amb ells, que renunciaren a arredonir la tasca iniciada, vaig decidir aprofitar els materials disponibles, els quals he completat, revisat, corregit i esmenat, abans de sotmetre'ls al tractament informàtic pertinent, del qual s'ha responsabilitzat Pablo Giménez Sarmiento, tècnic de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, sota les meues orientacions.

Per a elaborar les concordances lematitzades que ací es presenten, s'ha partit del text fixat en la reedició de les poesies d'Ausiàs March publicada per Pere Bohigas en 1952-59 (March 2000), segurament, entre les edicions crítiques disponibles, la més usada pels estudiosos, sense menyscapte d'algunes de les solucions alternatives preferibles que poden proposar les altres (Pagès 1912-14; Archer 1997). Aquesta edició ha estat digitalitzada sense incloure-hi cap tipus d'alteració o de correcció, atés que, haver-ho fet, hagués suposat endinsar-se en una tasca de fixació textual que excedia els objectius fonamentals d'aquest treball. A partir del text digitalitzat, s'han obtingut les concordances corresponents, les quals, alhora, han servit de base per a la lematització de tot el lèxic.

Els lemes s'han ordenat alfabèticament. En els casos en què dos o més lemes són homògrafs, apareixen diferenciats amb un superíndex, d'acord amb la pràctica lexicogràfica habitual. Així, distingim entre afinar1 i afinar2, segons es tracte del verb que significa ‘acostar al fi proposat' o del que vol dir ‘fer més fi'. Quan un de dos mots homògrafs s'accentua gràficament, s'ordena immediatament després del que no porta accent, de manera que, per exemple, vos va davant de vós. Quan una mateixa paraula presenta més d'una forma gràfica (abandonar i bandonar), considerem com a lema principal, per pures raons pràctiques, la forma que coincideix o que més s'acosta a la consolidada per la normativa actual i, com a secundaris, les que més se n'allunyen.

Les fitxes dels lemes principals incorporen la informació completa referida a: lemes secundaris (quan n'hi ha), llistat de variants gràfiques i flexives, categoria morfològica o classe de paraula, nombre d'ocurrències de cada variant i seqüències textuals (“text”) de les poesies de March en les quals apareix cada variant amb indicació del número de poema i del vers corresponents. Les fitxes dels lemes secundaris només contenen la remissió als lemes principals pertinents (bandonar veg. abandonar). Procedim de manera anàloga en algun cas excepcional en què dues paraules diferents presenten una absoluta coincidència semàntica, com ara els verbs deixar, que considerem com a lema principal,i lleixar, que considerem com a lema secundari i, per tant, remet a deixar.

Com a lemes de les paraules gramaticalment invariables (adverbis, preposicions, conjuncions i interjeccions) es prenen les formes documentades en el text base. En el cas de les paraules gramaticalment variables, es prenen com a lemes els que tot seguit indiquem:

  1. El masculí o el femení singular dels substantius de gènere únic (abús, abella), o el masculí seguit del femení d'aquells altres que poden tenir doble gènere (acusador -a).
  2. La forma del singular dels adjectius qualificatius que no tenen variació de gènere (abominable), o el masculí seguit del femení d'aquells altres que poden tenir doble gènere (condigne -a).
  3. Totes i cadascuna de les formes del masculí i del femení singular dels articles (l', lo, la, un, una).
  4. El masculí singular, seguit del femení del mateix nombre, dels adjectius determinatius2 i dels pronoms que poden tenir doble gènere (abdós abdues), tret dels personals.
  5. Totes i cadascuna de les formes tòniques i àtones del masculí i del femení singular i plural dels pronoms personals (jo, lo, li, nosaltres, ell, ella); quan no es dóna aquest grau de variació entre el masculí i el femení, les formes d'ambdós gèneres s'agrupen en una mateixa entrada (ell ella).
  6. Els infinitius dels verbs, tant quan les formes respectives estan documentades com quan, sense estar-ho, són fàcilment deduïbles a partir de les altres formes de la flexió que sí que es documenten (així, per exemple, deduïm desservir a partir de la forma desert).

A fi de facilitar la consulta als usuaris de les concordances, en alguns casos en què el lema documentat s'allunya de la forma estàndard actual, incorporem aquesta última com a lema secundari, seguida d'un claudàtor de tancament, que indica que es tracta d'una forma no documentada en March. Aquests lemes remeten sempre al lema realment documentat en el poemari, mitjançant l'abreviatura “veg.” (=vegeu); per exemple: amb]veg. ab; suport]veg. soport.

La fidelitat ortogràfica dels lemes a les formes documentades en l'edició seleccionada com a font de les concordances és pràcticament total, tret d'unes mínimes regularitzacions, ajustades a l'ortografia moderna, que hem considerat oportunes a fi de facilitar la consulta i que afecten els usos següents:

  1. b / v (biscaí per viscahí, volta per bolta).
  2. f / ph (filosofe per philosophe).
  3. g / j (ja per ga).
  4. h (herbolari per erbolari, hivern per ivern, auir per ahuyr, banc per banch).
  5. i / j / y (via per vya, véieu per véyeu, ja per ya, jamés per yamés, jo per yo).
  6. ll / y (vall per vay).
  7. c / ç / ss / z (avisar per avissar, cel per zel).
  8. ct / t (distintament per distinctament, defunta per defuncta, autèntic per auctènctich).
  9. d / t en posició final (verd per vert).
  10. ix / x (decréixer per decréxer).
  11. l / ll / l·l (defalliment per defaliment, ballesta per balesta, barbull per barbul).
  12. m davant de p i b.
  13. nt al final de paraules com denan (denant per denan).
  14. pt / t (baptisme per batisme).
  15. tj / tg (desitjar per desijar o desigar).
  16. Consonants dobles (defalliment per deffalliment).
  17. Reducció del grup mp a p en paraules com emsemps (ensems per ensemps).  

Així mateix, aquesta aplicació incorpora un cercador de seqüències que, a fi d’optimitzar el resultat de la cerca, permet buscar una combinació d’un nombre determinat de paraules dins d’un mateix vers.

Bibliografia citada

Rafael Alemany Ferrer
Universitat d'Alacant
(Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
i Departament de Filologia Catalana)


1 En l'equip d'aquest projecte matriu, format inicialment per Germà Colón, Vicent Martines, Llúcia Martín, Josep Martines, Marinela Garcia, Josep Ll. Martos, Francesc X. Llorca, Joan M. Perujo, Josep M. Manzanaro, Héctor Gonzàlvez i Sandra Montserrat, s'integraren també Víctor Cremades Navarro i Josep Lluís Garcia Cazorla. Fruit d'aquest projecte és el llibre Alemany et al. 2008.

2 Amb una intenció purament simplificadora, s'opta per emprar la terminologia més tradicional per a referir-nos a les diverses classes de paraules que se solien agrupar sota aquesta etiqueta (demostratius, quantificadors...).

GUIA D'ÚS

Una vegada carregada la pàgina, la pantalla principal ofereix cinc opcions a triar:

  1. Presentació.
  2. Guia d'ús.
  3. Cerca del lema.
  4. Informes.
  5. Cerca de la seqüència.

A la part dreta hi ha les dues primeres, que són informatives. La primera situa l'usuari en el marc del projecte, tot presentant-hi els objectius, els col·laboradors i la finalitat de les concordances marquianes, alhora que explica l'estructura d'aquestes i les referències bibliogràfiques emprades en la confecció del treball. Quant a la segona opció, es tracta d'un guia d'ús que explica el funcionament de la interfície del web.

A la part esquerra, hi ha també dues opcions. Si optem per la primera d'aquestes, accedim a la CERCA DEL LEMA. En aquest camp, que és present en qualsevol pantalla, podem escriure el lema que ens interessa o bé cercar-lo entre tots els que s'inclouen en el llistat desplegable que s'activa clicant en el requadre de cerca. Una vegada seleccionat el lema, s'omplin automàticament els camps que contenen la informació relacionada amb aquest i que són els que segueixen:

a. Lema principal

És la forma que és considera més adequada perquè, en un diccionari específic del lèxic poètic ausiasmarquià, constituïsca l'entrada que porta la definició semàntica del mot que es tracte (veg. Alemany et al. 2008 i la presentació d'aquestes concordances).

b. Lemes secundaris

Són la forma o formes alternatives que, en alguns casos, pot tenir el lema principal.

c. Categoria

Defineix la classe o classes de paraules a què pertany el lema: substantiu (m o f, segons siga masculí o femení), article (art), adjectiu (adj), pronom (pron), verb (v), adverbi (adv), preposició (prep), conjunció (conj), interjecció (int).

d. Llistat de variants

Inclou la relació de variants gràfiques i flexives que presenta el lema en les poesies de March, ordenades alfabèticament, amb indicació del nombre d'ocurrències respectiu. Es pot clicar la variant que es desitge i s'actualitza el llistat de textos.

e. Exemples

En el subcamp Text apareixen totes les seqüències dels poemes de March on es documenta una variant d'un lema determinat, mentre que en els subcamps Poema i Vers es dóna la referència del número de poema i de vers d'aquestes seqüències. 

Al seu torn, la segona opció de l'esquerra i la darrera de la interfície, INFORMES, ofereix la possibilitat d'accedir a:

a) Informe a mida

En aquest apartat s'obté un informe a mida, en el qual es poden triar els ítems que es vol que continga l'informe: lemes, variants i text. Aquest informe està estructurat en cascada: cada element depén del seu antecessor, és a dir, si triem lemes i variants, apareixeran les variants dels lemes. Quan escollim els ítems, es desplegaran a la dreta unes opcions de configuració de l'informe, en què podrem escollir tant una paraula concreta com el conjunt de paraules que pertanyen a la mateixa lletra inicial.

b) Informe general de lemes

Clicant el botó “Imprimeix llistat” s'obté un informe que consta de nou columnes. En la primera, apareix el llistat total de lemes, principals i secundaris, de les concordances ordenats alfabèticament. En la segona, tercera i quarta columnes, figura el llistat de lemes secundaris corresponents als principals, quan aquests existeixen. En la cinquena, sisena, setena i vuitena columnes, es constaten les categories o classes de paraules a què corresponen els lemes. Finalment, en la novena columna, es donen els lemes principals als quals remeten els secundaris quan aquests existeixen.

c) Informe general de variants gràfiques o flexives

Pitjant el botó “Imprimeix llistat” s'obté un informe que consta de tres columnes. En una primera columna, ofereix totes les variants gràfiques i flexives de les concordances; en una segona, el nombre d'ocurrències de cadascuna d'aquestes, i, en una tercera, els lemes als quals corresponen respectivament.

d) Informe de lemes secundaris a partir d'un lema principal

En el camp en blanc s'escriu el lema principal que ens interesse, o bé se selecciona d'entre els que apareixen al llistat desplegable que s'obté clicant en el requadre de cerca. Una vegada feta la selecció, pitgem el botó “Imprimeix llistat” i obtenim un informe en el qual s'indica, en primer lloc, el lema principal triat, en segon, el lema o els lemes secundaris que li corresponen (si és que en té) i, en tercer, la categoria o classe de paraula a què pertany.

e) Informe de lemes principals a partir dels lemes secundaris

En el camp en blanc s'escriu el lema secundari que ens interesse, o bé se selecciona d'entre els que apareixen al llistat desplegable que s'obté clicant en el requadre de cerca. Una vegada feta la selecció, pitgem el botó “Imprimeix llistat” i obtenim un informe en el qual s'indica, en primer lloc, el lema secundari triat; en segon, el lema principal que li correspon, i, en tercer, la categoria o classe de paraula a què pertany.

f) Informe de lemes a partir d'una variant gràfica o flexiva

En el camp en blanc s'escriu la variant gràfica o flexiva que ens interesse, o bé se selecciona d'entre les que apareixen en el llistat desplegable que s'obté clicant en el requadre de cerca. Una vegada feta la selecció, pitgem el botó “Imprimeix llistat” i obtenim un informe en el qual s'indica el lema principal, secundaris i la categoria o classe de paraula a què pertany la variant seleccionada i el nombre d'ocurrències.

g) Informe de variants gràfiques o flexives a partir d'un lema principal

En el camp en blanc s'escriu el lema principal que ens interesse, o bé se selecciona d'entre els que apareixen en el llistat desplegable que s'obté clicant en el requadre de cerca. Una vegada feta la selecció, pitgem el botó “Imprimeix llistat” i obtenim un informe en el qual s'indica el lema principal, la categoria o classe de paraula a què pertany i totes les variants gràfiques o flexives que li corresponen acompanyades del nombre d'ocurrències respectives.

En visualitzar tots els informes, apareixen directament les opcions per a imprimir l’informe.

En darrer lloc, trobem l’opció de CERCA DE LA SEQÜÈNCIA, també a la part superior esquerra. Amb aquesta utilitat es pot buscar una combinació d’un nombre determinat de paraules dins d’un mateix vers. Així, en realitzar la cerca, s’obtenen diferents resultats i, si volem contextualitzar el vers en el poema al qual pertany, podem clicar en el resultat del vers i ens apareix una pantalla nova amb el poema sencer i una marca d’una fletxa que assenyala el vers en qüestió; a més, en negreta, veurem la seqüència que havíem buscat.

Rafael Alemany Ferrer
Universitat d'Alacant
(Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
i Departament de Filologia Catalana)